Caputxeta vermella

Aquest post el dedico a la meva mare, l’Eva, la fan més gran de la caputxeta:

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica.La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.

Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l’altra banda del bosc, recomanant-li que no s’ entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.

La Caputxeta va recollir el cistell amb els pastissos i amb la llet i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l’àvia, però no li feia por perquè allà sempre trobava molts amics: els ocells, els esquirols, els conills…

De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.

– On vas, nena? – li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.

– A casa de l’àvia – li va dir la Caputxeta.

– No és lluny … – va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.

La Caputxeta va deixar el seu cistell a l’ herba i es va entretenir agafant flors : – El llop se n’ ha anat – va pensar -, no tinc res a témer. L’àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.

Mentrestant, el llop se’n va anar a casa de l’àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta.

El llop va devorar a l’àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver d’esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.

La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.

– Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!

– Són per a veure’t millor – va dir el llop tractant d’ imitar la veu de l’ àvia

– Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!

– Són per sentir-te millor – va seguir dient el llop.

– Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!

– Són per a … menjar-te millor! – i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l’àvia

Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l’àvia, i creient-ne endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot hi anava bé. Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.

El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L’ àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!

Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estany pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l’estany de cop i es va ofegar.

La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D’ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

 

Aquest video es molt divertit, es el conta de la caputxeta però en formes geometriques:

 

Olapppssssss

Olaps familia!!!!!!

Fa tems que no ens veiem oi? Es estrany lu degust que em bé escriure (SENSE QUE NINGÚ DE LA FAMILIA EM DIGUI LES FALTES QUE ESTIC FENT).

Vull parlar de lu que estic fent, escriure. Avans segurament ningú feia tantes faltes quan escrivia, començant perque si escrivies a maquina era més dificil borrar, però també per la manera en que s’escriu perl xat. Intentes escriure avans que l’altre escrigui més rapid que tu i no et deixi dir el que pensaves. També les manies que tenen alguns i que sens enganxen a tots com dir: Ola, Olisss, Olaps… Coses d’aquest estil. El fb, el twitter… han fet una mica de mal al jovent, però es divertida la manera en que ens comuniquem d’aquesta manera (tot hi que ha vegades no ens entenem), i algunes maneres de parlar s’han escapat cap al vocabulari del carrer i surt dins d’algunes converses:)

La meva idea es: Ei gent, ens deixeu parlar com vulgueu? Perquè encara que em digueu que no, no crec que ningú tingui ganes de canviar.

Un nou nino!!!!

Dilluns 30 de juliol vaig acabar finalment, el meu nou nino de peluix: l’ANTIFAS, un ós rentador fet per mi.

Em sento feliç que finalment l’hagi pogut acabar.

Antifas

La meva primera casa

El 31 de juliol, el meu padrí em va regalar la meva primera casa per construir. Aquest fotografia és de la casa a mig construir.

Casa en construcció

Celebrant els 10 anys

El dimarts 31, vaig fer 10 anys i vam fer un sopar molt “FANGSTIGOS” a partir del llibre de receptes de Roald Dahl: “LES FANGSTIGOSES RECEPTES DE ROALD DAHL”.
Vam fer: ESPAGUETIS CUCOSOS, FANGBURGUESES, OUS PUDENTS, PEUS DE MOSQUIT FETS A FOC LENT, GELAT DE CROCANT i un intent de CARAMELS DE MADUIXA I XOCOLATA que es van convertir en BABES DE GRANOTA (invent personal).

Us posem unes fotos del procés i bon profit!!!!!

Preparant les BABES DE GRANOTA
BON PROFIT!!!!
Preparant els OUS PUDENTS
Preparant les FANGBURGUESES
PEUS DE MOSQUIT  en procés

La relativitat del temps i l’espai

Avui hem actualitzat el blog. Fa mesos que la Irene s’ha encaterinat del WordPress i a força d’insistir-hi hem creat un petit espai on hem penjat el nostre blog, l’IMEL.

Fent la importació dels continguts des de Blogger ens hem trobat amb una grata sorpresa fruit de la relativitat del temps. Hem llegit un comentari de l’Avi Francesc que ens ha semblat com si fos d’ara mateix, d’aquí mateix.

El copiem tot des de l’enyorança i l’alegria i li enviem una forta abraçada!!!

Per començar el nadal

Com que és Nadal he penjat algunes coses que m’agraden.

Fem el pessebre amb:

LES FIGURES DEL PESSEBRE

Nadal! Nadal!
Un pas de pardal,
s’allarga el nou dia!
Nadal! Nadal!
A l’home mortal
revé l’alegria!
Cantem i ballem.
Saltem i brinquem.
Deixem la tristesa!
Fem ara, germans,
donant-nos les mans,
florir la infantesa.

El temps Sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre
una a una han tornat.
La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.
La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar:
El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa
el del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.

La jove mestressa
que du la gallina.
La del cistell d’ous
i el sac de farina
i aquells que sonant
van fent son camí:
el del flabiol
i el del tamborí.
El sac de gemecs,
el que sempre plora,
i el de la simbomba
que ronca a tothora
i aquells tres pastors
que fan el sopar,
que couen les sopes
i llesquen el pa.

Figures eternes
de vida senzilla,
vosaltres sou llum
que enmig del cel brilla.
Vosaltres al món
porteu resplendor.
Oh, fràgils figures
De Nostre Senyor.

Joan Llongueres

I una rialla…

QUAN SOMRIUS

Ara que la nit s’ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records.

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure’m
Quan la nit es fa més freda
Quan t’abraces al meu cos
I les llums de colors
Mil·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t’aixeques
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que em queda
Com queda al jersei un cabell llarg.
Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anar passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor
Quan somric content de veure’t
Quan la nit es fa més neta
Quan m’abraço al teu cos.
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor.